CAPELLANS MALLORQUINS A BURUNDI

                                 CAPELLANS MALLORQUINS

A

BURUNDI 

_CAPELLANS MALLORQUINS A BURUNDI     (PDF)



Jaume Moragues de Oleza. Anà al Burundi com a Pare Blanc, devers el  1950. Després es féu prevere incardinat a la Diòcesi de Gitega. Treballà per tot ja que sempre esigué disposats a anar allà on ningú volia anar. Quan ja hi dúia 40 anys, estigué amb els altres mallorquins, a Nyabikere i s’incardinà a la
Diòcesi de Mallorca.----- +




Pare Guillem Estrany
Era teatí , natural de Vilafranca de Bon Any. (Mallorca)
Anà a Burundi amb els teatins i hi estigué molts d’anys. Fundà la Missió o Parròquia de Nyabikere. Desitjava morí a Burundi. A Nyabikere provà de sembrar tota classe d’arbres que hi havia a Mallorca, però no anà bé. Només una alzina aferrà.  +

Miquel Parets Serra.- Anà al Burundi pel seu compte devers l’any 1960.

Fou l’europeu que més kirundi sabia i arribà a ser una personalitatimportantdins l’Església de Burundi. Promogué l’ajuda de Mallorca Misionera, o sia el compromís de Mallorca amb la Diòcesi de Gitega. Amb els mallorquins estiguémolts d’anys a la Parròquia de Gitongo, on marcà “època”. Igice ca PatriMikaeli està dins la memòria de tots els cristians de Gitongo. Al 1973 sofrí un Judici devant el Governador de Gitega que l’expulsà de la Província. Estigué uns anys a Bujumbura, durant els quals preparà un Catecismo i unes homilies per tot l’any litúrgic en kirundi c’abasokuru. Al 1978 anà a treballar a la Diòcesi de Muyinga, delegat diocesà per la Catequesi. Al 1979 fou expulsat juntament  amb 60 missioners més.

Bartomeu Suau Mayol
Jaume Vives Cañellas

Jaume Amengual Pizà.- Foren els tres primers missioners mallorquins enviats per l’Institut Juníper Serra febrer de l’any 1966. Treballarfen amb en Miquel Parets a Gitongo i Bugenyuzi. En Bartomeu Suau treballà uns anys a Gitega Bisbat organitzant les Cooperatives. En Jaume Amengual tornà a Burundi l’any 1975 i estigué dos anys a la Parròquia de Gitongo. Era el que més sabia els “tacos” en kirundi.

Jaume Obrador Soler
Gabriel Amengual Coll
Jaume Canyelles Llompart
. Anaren també a Burundi al 1966 però pel setembre. Treballaren amb els altres a Gitongo i Bugenyuzi. En Gabriel Amengual hi estigué poc temps. No l’hi aprovà.



Josep Antoni Fuster +
Antoni Perelló Nebot.-

Anaren a Burundi al 1967 i treballaren a Gitongo i Bugenyuzi amb els altres mallorquins. En Toni Perelló estigué un temps a l’Arquebisbat dedicant-se a la “construcció”. En Josep A. Fuster fou a temps d’anar a Nyabiraba, Parròquia on els mallorquins anaren qua deixaren Bugenyuzi. A Nyabiraba, els mallorquins hi estigueren   6 anys.

Jaume Ribes Molines
Sebastià Salom Mas.

- Anaren a Burundi l’any 1969 i treballaren a Bugenyuzi, Gitongo i Nyabiraba. En Sebastià Salom hi tornà l’any 1980 i estigué tres anys a Gitongo.

Al 2007 hi ha tornat, a la Parròquia de Rabiro.



Miquel GualTortella

Joan Servera Terrassa.- Anaren a Burundi l’any 1970 i hi treballaren fins al 1975, a les Parròquies de Bugenyuzi, Gitongo i Nyabiraba.

En Joan Servera hi tornà al 1976, dedicant-se sobretot a la construcció: la Casa de del Monges a Mutaho i l’esglésieta promesa tant de temps a una Sucursal de Nyabiraba: BIKINGI

 Fou el darrer mallorqu de Nyabiraba que passà prest a ser cuidada per preveres natius

Guillem Miralles Cardell
Alfred Miralles Lozano

Cil Buele Ramis .-Anaren a Burundi al desembre de 1971, n’Alfred encara era només diaca. En Guillem Miralles gairebé només hi estigué sis mesos. Molt malalt, partí quan els metge de Bujumbura trobaren que podia resistir el “viatge”. En Cil tingué problemes amb les “autoritats”, estan a Nyabiraba. Per consell de Mns. Makarakiza deixà Burundi al 1974. N’Alfred, entre anades i vingudes, una per a l’Ordinació de Prevere, estigué a Burundi, Gitongo, fins a principis de 1976.

Antoni Mas Colom  +

Julià Cifre Vanrell.- Anaren a Burundi al setembre de 1973. En Toni Mas hi estigué fins al juny de 1975, dedicant-se a la construcció. En Julià acomplí els cinc anys. Al 1988 hi tornà, a Nyabikere, però només hi estigué un any.

Bartomeu Barceló Nadal
Joan Perelló Sansó .- Hi anàrem al setembre de 1974. En Tomeu

Barceló estigué a Gitongo fins al 1981. Tornà a Burundi per segona vegada, no només seva sinó també dels “mallorquins”, l’any 1988 i encara hi és. A Nyabikere dotze anys i al 2001, construí la nova Parròquia de Rabiro.

És el”mallorquí” que més ha estat al Burundi, superant en Miquel Parets, no encara en Jaume Moragues. Ha realitzat moltes i “ben-fetes” construccions.

En Joan Perelló hi estigué els “cinc anys”, a Nyabiraba i a Gitongo. Al 1997 hi tornà, a Nyabikere, on hi treballà fins al Dia de Rams del 2000.

Jaume Mas Julià .- Anà a Burundi l’estiu de 1976. Estigué a Nyabiraba i a Gitongo. Degut a la mort de sa mare deixà el Burundi el 1978. Hi tornà al 1982 i fou el que entregà les “claus de Gitongo al clergat natiu, després de més de vint anys de presència mallorquina a Gitongo, l’any 1986. Al 1988 hi tornà, però l’Arquebisbe els encomanà Nyabikere i la construcció de Rabiro. Hi estigué fins al 1997.

Miquel Monroig Mestre .- Anà a Burundi al gener de 1978, a

Gitongo. Només hi estigué dos anys.

Llorenç Riera Martí .- Anà a Burundi, setembre de 1978, i

estigué treballant a Gitongo durant uns sis anys.

Francesc Munar Servera.- Anà a Burundi l’octubre de 1979. Hi treballà uns sis anys. Degut al problema dels permisos de “sejour”, en temps del Bagaza, no hi tornà.

Jaume A. Obrador Adrover.- Anà a Burundi al 1981, a Gitongo. Fou l’únic mallorquí que hagué de deixar el Burundi per la no-renovació del permís de “sejour”, l’any 1985. Després, al 1994, hi tornà ja a Nyabikere. Hi estigué fins al 2004.  

Al  2013  hi  tornà  i,  després  d'uns  mesos  amb  Sebastià  Salom,  hi  treballa  amb  "capellans   barundi",   a  Rabiro

Pere Barceló Rigo.- Anà a Burundi al 1984. Hi estigué dos anys i fou qui, juntament amb en J.Mas, entregaren les “claus” de Gitongo. Anys més tard, després del 2000 anà una temporada a Nyabikere i construí una caseta pels nins orfes.

Pere Mascaró Munar.- És el darrer mallorquí que ha anat a Burundi, al 2001 i encara hi és. El kirundi ha estat la seva creu.