SAGESSE KIRUNDI

PROVERBIS DEL BURUNDI

Proverbis  de SAGESSE KIRUNDI, tradueixo i il.lustro amb una foto. També hi ha "proverbis de Rwanda" i altres textos referits a Africa...

"Umwami angana inyundo akarusha inyundo kuremera" = EL REI ÉS COM UN MARTELL PERÒ ÉS MÉS FORT QUE EL MARTELL (qui té poder té força) quien tiene el poder tiene fuerza

"Agati gateretswe  n'Imana ntigaherrwa  n'umuyaga" =  L'ARBRE   SEMBRAT   PER   DÉU   NO   EL   SE 'N    DU   EL   VENT

 "Ishaha rirakura ntirisumba urushishi" = EL GRA PER MOLT QUE CREIXI NO ARRIBARÀ A ESPIGA ( el deixeble mai soprepassa el mestre) por mucho que crezca el grano no llegará a espiga.

"Umugabo  abura  ibanga  ntabura  ibara" = L'HOME  QUE  NO  TÉ  HONOR  ÉS  UN  TARAT

 "Inkuba zibiri ntizisangira igicu " DOS LLAMPS NO COMPARTEIXEN UN NÚVOL (No hi ha dos galls dins un galliner)
"Ibintu  uko  bitwa,  intibiciye  iruhande" = LES  COSES   DITES  TAL  COM  SÓN  NO  CAUEN  PER  LA  BARDISSA

 "Ishano rihanurwa n' uwaribonye" = LA DESGRÀCIA ÉS VENÇUDA PER QUI L'HA JA PASSADA 
"Umuriro  w'incuti  watanze uw'i bwami  kwaka" =  EL  FOC  ENCÈS  PER  UN  AMIC   PREN  MÉS  AVIAT  QUE  EL  DEL  REI (irònicament  vol  dir  que  l'ajuda  d'un  petit  que  t'aprecia  val  més  quela  d'un  poderós...)

"Umuntu yishima ku co amaze" = L'ORGULL D'UNA PERSONA PROVÉ D'ALLÒ QUE HA REALITZAT
"Umugabo  ntananirwa  n'umuzigo  aba  ananiwe n'inzigo" =  UN  HOME  NO  ES  FATIGA  PEL  PES  SINÓ PER  LA IRA  (equival  al  mallorquí:  "somada  de  gust  no  pesa")

 "Akaboro gato karuta agatsinsino" = UN PENIS PETIT VAL MÉS QUE EL TALÓ DEL PEU (PROVERBI RWANDÈS)
"Ishavu  ry'umuvyeyi  riririwa   ntirirara =  L'IRA  D'UN  PARE-MARE   PASSA  EL  DIA  PERÒ  NO  PASSA  DE  LA  NIT

 "Akabuno karusha isuka guca ishuro" = "SEURE CÒMODE APROFITA MÉS QUE L'AIXADA PROVERBI RWANDÈS"EL CARNISSER DINA DE NAPS, PERÒ PENSA ALLÒ..."ELS SABATERS SÓN ELS QUE DUEN LES SABATES VELLES"...

"Nyene'inzigo  ntatareka  impfizi"   =   L'EGOÏSTA  NO  SURA   EL  BOU  (es  diu  d'aquell  que  no  comparteix  amb  els  altres)

" PENSAMENT AFRICÀ"QUAN EL "MINARET" TOMBA, POSEN EL PERRUQUER" PENSAMENT AFRICÀ 

"Iry'umuvyeyi  ritarinda  ntirihera"  =   EL  CONSELL   DEL  PARE  POT  TARDAR  PERÒ  MAI  FALTA

Nta yima nyina ibara = NINGÚ REBUTJA EL COLOR DE SA MARE

"Inzoga  imara  ubwoba  ntimara  bworo"   = LA  CERVESA  FA  PASSAR  LA  POR,  PERÒ  NO  FA PASSAR  LA  POBRESA

Col.lecció de Proverbis que es diuen a Burundi, amb la traducció al mallorquí i una fotoRegió del Kivu (Rwanda)LA MEVA "INNOCENTADA": Havia cercat un llibre: SAGESSE RUNDI, i no sabia molt cert si l'havia trobat, ja que m'enviaven les comunicacions en "anglès" i I not speak inglish. Doncs avui m'ha arribat i he pagat 11 Euros menys dels que esperava 

"Nkore-nshimwe agwa mw-isemo" = EL QUE TREBALLA PER ÈSSER LLOAT...CAU DINS LA SÍQUIA el que trabaja por la alabanza cae en la zanja 
"Umugabo  ntapfira  izuba  rimwe"  =  UN  HOME  NO  MOR   EN  UN  SOL  DIA

 "Ntiburuma aba ari n'ibindi yiyumviriye" = QUI TROBA TARES AL QUE LI DONEN PER A BEURE, EL CONVIDARÀ UN ALTRE (a cavall regalat no li miris les dents) quien se queja al que le da de beber tendrá que beber de otro rio

"Iyabaye  imbwa  ntiba  inka"   =   EL   QUI  ES  CA...   MAI  SERÀ  UNA  "VACA"  (quod  natura  non  dat...  Salamanca  non  prestat...)

 "Ndabibona yarashwe mu jisho" = AL QUI VOLIA VEURE (curiós), UNA FLETXA L'HA FERIT  DINS L'ULL ( es diu per recomanar prudència) al curioso una flecha le entró en el ojo

"Inzovu  ntiba  innya  mu  nzira"  =  UN   ELEFANT  NO  CAGA  PEL  CAMÍ...  (ningú  presumeix  dels  seus  defectes)

 "Ukwihoza ahabona kurutwa n'ukubonwa" = VAL MÉS ÈSSER CRIDAT AL "PRIMER LLOC" QUE POSAR-S'HI SENSE ESTAR INVITAT más vale ser llamado a ocupar el primer sitio que ocuparlo sin estar invitado

"Inzovu  ironda  ntinygera"   =  MALGRAT  S'AMAGREIXI   L'ELEFANT  NO  ES  POT  AMAGAR 

 "Ni washishikara ubunebwe buzokwizizira" = SI CONTINUES AIXÍ QUEDARÀS LLIGAT I FERMAT PER LA PERESA (si  no  cambias  seràs   un  gandul...)
"Inzovu  ntinanirwa  umutozi   wayo"  =   UN  ELEFANT  NO  ES  CANSA  DE  SA  TROMPA (qui  més  qui  manco  sol  aguantar  els  seus  defectes...)

"Izo zose zibika zari amagi" = TOTS AQUESTS GALLS QUE ARA CANTEN UN DIA FOREN OUS (es pot aplicar per a fomentar la humilitat: el que ha arribat amunt que no oblidi els seus orígens...o també per a estimular aquells que estan desanimats de joves). Todos los "gallitos" que ahora cantan un día fueron huevos

"Umwami angana inyundo akarusha inyundo kuremera" = EL REI ÉS COM UN MARTELL PERÒ ÉS MÉS FORT QUE EL MARTELL (qui té poder té força) quien tiene el poder tiene fuerza. 

"Umugabo   s'umucumu"   =   LA   LLANÇA   NO  FA  EL  GUERRER   (Equivalent:   "El  hàbito  no  hace  el  monje")

 "Nyen'amanyama ayamarwa n'utayagira" = L'INSENSAT I CARREGAT DE PILLERIA ÉS DESARMAT PEL SAVI (literalment: el que fa pilleries és pillat pel qui no en fa) el "pillo" es atrapado por su pillería)

"Umugabo  ananira  abagabo  ntananira  agakobo"   =  QUI  NO  ESCOLTA  ELS  BONS  CONSELLS...   ELS  ESCOLTARÀ   A LA  TOMBA

 "Isema y'umugore isema isambura" = LA DONA PORTA LA SEVA DESGRÀCIA A LA LLAR I LA DESTRUEIX PARLANT O XERRANT la mujer lleva su desgracia a casa y la destruye hablando 
"Umugabo  ntatinya   urukamvye"  =   UN   CAVALLER   NO  TEM  LA  BATALLA.

"Ishaha rirakura ntirisumba urushishi" = EL GRA PER MOLT QUE CREIXI NO ARRIBARÀ A ESPIGA ( el deixeble mai soprepassa el mestre) por mucho que crezca el grano no llegará a espiga
"Umugabo   ntahora  arwana  aba  akumbuye  guteka"   =   EL  MARIT  NO  MALTRACTA  LA  DONA  SI  NO  VOL  ANAR  A  LA  CUINA   (ho  diuen  les  dones...)

"Umugabo  atari  so  akwibuka amaze"   =   QUI  NO  ÉS  TON  PARE   NO  SOL  PENSAR  AMB  TU  (l'estrany   no  dóna  amor  paternal...)

"Umugabo  arinda  akaje"   =    UN  HOME    CORATJÓS   SUPORTA  EL  QUE  SIGUI...

"Nta yima nyina ibara" = NINGÚ REFUSA EL COLOR DE SA MARE (nadie rehusa el color de su madre) 

"Umugabo  agona  agaramye  imitima  yahaye injojo"   =  UN  HOME QUE  RONCA  SOL  ESTAR  ROEGAT  PELS  PROBLEMES...

 

"Ugihaye amaguru kimuha amajambo" = EL QUI VIATJA SAP MOLTES COSES

"Akagega  k'amajambo  n'amatwi"   =  LES  ORELLES  SÓN  EL  GRANER   DE  LES  PARAULES   (es  diu  per  no  fer  cas  de  les  calúmnies...)

 "Ugira Imana arayiramutswa" = AL QUI TÉ SORT LI FAN CAS (en castellano: El que es afortunado es saludado) en francès: "Qui a de la chance on le salut à cause de cette chance...

"Amazimwe  ahanwa  n'ukwagiranya" =  DAVANT  EL  JTGE  LA  MENTIDA  TORNA  "NO-RES"

 "Umugabo atemba kw¡icumu, ntatemba kw'ijambo " = UN HOME TREPITJA SA LLANÇA, NO TREPITJA SA PARAULA

"Ikimuga   gisumba  ikivi"   =   EL   BALDAT   VAL  MÉS  QUE  LA  TOMBA  (ferit  i  no   mort...)

 "Ugihaye amaguru kimuha amajambo" = EL QUI VIATJA SAP MOLTES COSES
"Ugira  inda  ndende  ahumira  indya"   =   QUI  TE  EL  VENTRE  GROS  ACABA  EL  MENJAR

 "Umukunzi aguherekereza umwansi akaguruka ariwe" = SI UN AMIC ACOMPANYA UN ENEMIC TEU QUAN TORNA TAMBÉ ÉS ENEMIC ( les males companyies corronpen...) 
"Ugendana  n'umugabo  yitwa   umutsima  ibumba"   =  QUI  ACOMPANYA   UN   "RIC"  DIU  A  LA  "PASTA"    FANG  (viure  en  l'abundància  fa  menyspreuar  les  coses  normals...)

"Ugira nk'uwundi ukaba upfuye" = SI TU FAS COM UN ALTRE, ACABES MORINT (cadascú ha de ser el qui és)
"Ufise  amanyama  make  ntabura   inyama"  =   AL  QUE  ÉS  HUMIL  NO  LI  MANCA  LA  CARN

 "Isabo mbi igira umurya mubi" = UN SAC DOLENT CONTÉ UNA MALA ARPA ( vol dir: ""el que no pot fer el poc manco ferà grans coses") 

"Inturo  ntimenya  aho   yafashe  inkoko"    =  EL  "SALVATGE"  NO   SAP   ON  HA  AGAFAT  ELS  POLLASTRES    (és  "desagraït"...) 

"Ugaya ubwo urya ukarara ubusa" = QUI MENYSPREUA LA COCA QUE LI DONEN...  PASSA LA NIT EN DEJÚ ( una altra manera: quan no es té el que s'estima cal estimar el que es té) 

"Ntarataze   aruta  mbundare"   =   VAL  MÉS  MULLAR-SE  QUE  QUEDAR-SE    ASSEGUT   (a  Dios  rogando  y  con  el  mazo  dando...)

"Isema y'umugore isema isambura" = LA DONA PORTA LA SEVA DESGRÀCIA A LA LLAR I LA DESTRUEIX PARLANT O XERRANT la mujer lleva su desgracia a casa y la destruye hablando
"Ntiwibeshe  ingoma  nka  Bihinda  yigize  umwami  atariwe"  =   NO   ET  FACIS IL.LUSIONS   COM  "BIHINDA",  QUE  ES  FÉU  REI  SENSE  ESSER-HO    (va  per  als  "usurpadors"...)

 

 "Ntarataze aruta mbundare" = VAL MÉS MULLAR-SE QUE QUEDAR ASSEGUT ("ajuda't i t'ajudaré) 

"Umaze   kabiri   arabona"   =     QUI   HA  PASSAT   DOS  DIES...   HI  VEU

"Nta wiba amazi atinya ifu" = NINGÚ ROBA L'AIGUA SI NO GOSA AMB LA FARINA (el lladre ho roba tot)
"Nta  wama   ahiriwe"   =   NINGÚ  RIU  SEMPRE

 "Impundu ntibungwa" = LA JOIA NO ÉS ROEGADA PELS CUCS

 "Inturumbuka   irasa  umuhinga"   =   UN  BON  CAÇADOR   SAP  PREPARAR  UNA  GÀBIA...  (l'home  savi   resol  els  problemes...)

 "Umugabo atemba kw'icumu, ntatemba kw'ijambo " = UN HOME TREPITJA SA LLANÇA, NO TREPITJA SA PARAULA
"Uja  mu  rugo   rw'uwundi  asiga  ingeso  kw'irembo"   =   EL  QUI  VA  A   CA  D'ALTRI     DEIXA   ELS   SEUS  DEFECTES  A  LA   PORTA

 "Ugira Imana arayiramutswa" = AL QUI TÉ SORT LI FAN CAS (en castellano: El que es afortunado es saludado) en francès: "Qui a de la chance on le salut à cause de cette chance...
"Uja  kubesha   agira  ngo  hari  ejo  nkaya  magingo"  =   EL  MENTIDER   PRETÉN  QUE   VA  PASSAR  AHIR...   (confondre  la  "gimnàsia"   amb  la  "magnèsia")

 "Umenya ayo uvuga ntumenya ayo uvugwa = TU SAPS EL QUE DIUS PERÒ IGNORES EL QUE DIUEN DE TU

"Ijambo  ry'umwe  rikamwa  imfyufyu"  =   LA  PARAULA  D'UN  TOT-SOL   DÓNA   "LLET  FRESCA"

 "Nta joro ribura akajambo uba ugaye uwo muraranye" = UNA NIT SENSE "PARAULA" SIGNIFICA MENYSPREU (rondinar vol dir desacord

"Ihwa  ry'uwundi   rirahandurika"  = ÉS  MÉS  FÀCIL   TREURE  L'ESPINA  QUE  HAPICAT  A  UN  ALTRE

"Uhiriwe yiyiza umuhizi " = EL QUI TÉ "SORT" S'ATRIBUEIX TAMBÉ ELS MÈRITS (s'oblida dels altres) 
"Uricara  cane  nturusha  ubaha"  =  PER  MOLT  TEMPS  QUE  T'HI  ASSEGUIS  NO  ETS  MÉS  QUE  L'AMO

"Nta cica nk'irungu...nta cica nk'irungu...¡" = EL QUE MATA ÉS L'ENYORANÇA... (ho deien molt els "refugiats")

"Urera  impfuvyi  y'uwundi   nayo  igakura  igukurira"   =   SI   EDUQUES   UN  ORFE...  CREIXERÀ  PER  A  TU

"Umushitsi  aronderwa   ashitse"   =  EL  PELEGRÍ  ÉS  ATÈS  JUST  ARRIBA (Hospitalitat  completa)
"Ntiburuma  aba  ari  n'ibindi yiyumviriye"  =  QUI   DENIGRA   EL  QUE  BEU,   ÉS  UN  QUE  NO  PENSA...