IMATGES DE BUJUMBURA

País	Burundi
Ubicación	3°22′57″S 29°21′40″ECoordenadas: 3°22′57″S 29°21′40″E (mapa)
Población	851.040 habitantes hab.

BUJUMBURA     
 És la Capital de Burundi, uns 300.000 habitants. Situada al racó Nord-Oest del Llac Tanganika. 

Els alemanys hi construïren un “post” militar

 i un port l’any 1.889. 

Els belgues la convertiren en 

el Centre Administratiu de Rwanda-Urundi.

 Llavors el seu nom era Usumbura.
Quan la Independència, 1.962, 

es convertí en la Capital del nou País i
agafà el nom de Bujumbura.

CATEDRAL  "REGINA  MUNDI"

(al   fons )

 "Cartiers   perifèrics"

CATEDRAL

UNA  FESTA  

CARTIERS   ALTS...

ESCOLES  NOVES

        Bujumbura és el “Gran Mercat” de Burundi, ja que per ser la Capital,  tenir Port i Aeroport, és el Centre de “comunicacions” entre Burundi i   l’exterior.

       A part del Gran Mercat que es veu a la foto, hi ha botigues i “Supermercats”  arreu, moltes propietat de “grecs”… i, sobretot, sobretot… el   Cartier Assiàtic , barri del àrabs, ple de botigues i botiguetes, totes en   mans d’asiàtics, en les quals es pot trobar de tot, fins i tot les peces del  cotxe que t’han “robades.

CASES   NOVES  

ALS   VOLTANS  DE  LA  CATEDRAL 

BARRACARS...

Buyumbura,¹ cuyo nombre oficial es Bujumbura (pronunciación /buʒumbuʁa/) es la capital de Burundi, tiene una población aproximada de 300.000 habitantes (1994). La ciudad está localizada en la orilla nororiental del lago Tanganica, es la ciudad más grande de Burundi y su centro administrativo, económico y de comunicaciones. Entre las actividades industriales destacan el cemento, el jabón y el sector textil. Es el principal puerto del país, por donde salen casi todas las exportaciones, entre las que destacan el café, el algodón, las pieles y el latón. Buyumbura se encuentra en las coordenadas geográficas 3°23′S 29°22′E

Buyumbura pasó de ser una pequeña población a un puesto militar del África Oriental Alemana en 1889. Tras la Primera Guerra Mundial se convirtió en el centro administrativo del territorio de Ruanda-Urundi, administrado por Bélgica por mandato de la Sociedad de Naciones. El nombre de Buyumbura sustituyó al anterior, Usumbura, cuando Burundi se convirtió en un Estado independiente en 1962. Tras la independencia, Buyumbura ha sido el escenario de frecuentes luchas entre los dos principales grupos étnicos del país, con milicias hutu enfrentándose al Ejército, dominado por los tutsi.

El centro de la ciudad es una población colonial con un gran mercado, el Estadio Nacional, una gran mezquita y una catedral. Hay varios museos. Entre las atracciones cercanas está el Parque Nacional de Rusizi y una roca en Mugere que es el lugar en el que se cree que pudieron haberse encontrado David Livingstone y Henry Stanley (si bien es más probable que en realidad lo hicieran en Ujiji) en las fuentes del afluente más meridional del Nilo.

Hay barcos que hacen el trayecto entre Buyumbura y Kigoma (en Tanzania), pero la ciudad dispone también de aeropuerto. Es la sede de la Universidad de Buyumbura.

Sitios de interés

Buyumbura posee las mejores playas a la orilla de un lago, cuyo nombre oficial es la Playa de los Cocos. La playa ha sido parcelada y privatizada lo cual ha resultado en que cada dueño haya bautizado su sector de la playa con un nombre distinto. Sobresalen la Playa Saga y la Playa Karera por la popularidad de su hoteles y vida nocturna.

"CARTIERS  RESIDENCIALS!

LES   AFORES

ESCOLES

N

REGINA   MUNDI

Llac Tanganyika

País	Burundi República Democràtica del Congo Tanzània Zàmbia
Coordenades	6° 30′ S, 29° 30′ ECoord.: 6° 30′ S, 29° 30′ E (mapa)
Superfície	32.900 km²
Capacitat	18.900 km³ hm³
Longitud	673 km
Amplada	72 km
Cota	773[1] msnm
Costa	1.828 km
Profunditat	1.470 m
Prof. mitjana	570 m
Tipus	Llac de la vall del Rift
Afluents	Ruzizi Malagarasi Kalambo
Desguassos	Lukuga
Ciutats	Kigoma, Tanzània Kalemie, DRC
Referència	[1]

El llac Tanganyika és un dels Grans Llacs d'Àfrica localitzat a la zona centre-oriental del continent africà. És a 773 metres per sobre del nivell del mar,^[1] i té una profunditat màxima de poc menys de 1.470 metres, la qual cosa el situa com a segon llac més profund del món i el segon més gran en superfície de l'Àfrica, amb 18.900 km³, després del llac Victòria.^[2] Té una forma estreta i allargada que fa que s'estengui de nord a sud i que sigui navegable. Forma part d'una frontera entre diversos països, com Zàmbia, la República Democràtica del Congo, Tanzània i Burundi.

Geografia

El llac Tanganyika té una superfície de 32.900 km²,^[3] aproximadament la mateixa mida que Bèlgica, i s'estén al llarg de 673 km.^[3] A l'est hi ha Tanzània, i la República Democràtica del Congo a l'oest; el seu extrem nord-est limita amb Burundi, i al sud amb Zàmbia. A l'oest, a la part congolesa, s'eleva la cadena de muntanyes volcàniques de Mitumba. Està situat a la zona oest de la Gran Vall del Rift.

La seva costa abasta uns 1.828 km i la seva profunditat mitjana és de 570 m, essent el punt de màxima fondària de 1.470 m (a la conca nord), i s'estima que té uns 18.900 quilòmetres cúbics d'aigua,^[4] el que representa la segona reserva d'aigua dolça més important del planeta després del llac Baikal. La temperatura a la seva superfície és de 25 °C de mitjana, i curiosament, manté una temperatura molt uniforme en tota la massa d'aigua: les regions més profundes tenen tan sols 3 °C menys de temperatura que els valors de superfície. La raó d'aquest estrany fet encara no s'ha descobert.^[5] L'aigua té un pH que es mou al voltant de 8,4. La profunditat i la ubicació del llac, que és tropical, impedeix la renovació total de la seva massa d'aigua, que s'anomena aigua fossilitzada, i la majoria de les aigües profundes són anòxiques.

El llac Tanganyika forma part de la conca del riu Congo. Al llac vessa les seves aigües el seu afluent emissari, el riu Lukuga. Fins al 1878, el riu arribava al llac, però els moviments tectònics, i especialment l'augment del nivell d'aigua, han invertit la direcció que ara és cap al riu Lualaba i el riu Congo.

La conca hidrogràfica del llac Tanganyika té una superfície d'uns 231.000 km². Els principals rius que alimenten el llac i formen part de la conca són el Malagarazi, el Rusizi, l'Ifume, el Lufubu i el Lunangwa, que aboquen uns 24 km³ de cabal a l'any; la pluja, poden arribar a abocar uns 41 km³ l'any. El Malagarazi és més antic que el mateix llac i representa la prolongació del riu Congo.

El llac és conegut per l'excepcional claredat de les seves aigües, la qual cosa permet la visibilitat fins a 25 metres. L'aigua del llac Tanganyika és de gran riquesa mineral, i els seus paràmetres són molt específics. La seva conductivitat és d'uns 609-620 mS, el pH és de 9,5 en la superfície i de 8,6 a -1300 metres.

Els vents predominants durant l'estiu austral, que són vents del sud-est, causen una pujada a la superfície d'aquestes aigües anòxiques. Els peixos i altres organismes no tenen una altra opció que fugir o morir.

El llac Tanganyika és conegut pel gran nombre d'espècies endèmiques. Hi ha unes 250 espècies de peixos de la família dels cíclids (Neolamprologus, Paleolamprologus, Altolamprologus, Xenotilapia, Julidochromis, Telmatochromis, Tropheus, Petrochromis i més de vint altres gèneres) i 150 espècies d'altres famílies (Stolothrissa, Limnothrissa, Lamprichthys), la majoria dels quals viuen al llarg de la costa a uns 180 metres de profunditat. Gran part de la biomassa es troba a la zona pelàgica i està dominat per sis espècies: dues espècies de sardines del Tanganyika, i quatre espècies del gènere Lates. Gairebé totes les espècies de cíclids són endèmiques i algunes d'elles són populars com a peixos d'aquari.

Transport

La ciutat portuària de Kigoma és el punt des d'on parteix el ferrocarril finS a Dar es Salaam, a Tanzània. De la ciutat portuària de Kalemie parteix la xarxa ferroviària cap a la República Democràtica del Congo.

Quant a l'aspecte naval, el MV Liemba, el que fou vaixell de guerra alemany reconvertit en ferri de passatges, arriba al port de Mpulungu, Zàmbia, cada divendres al matí i l'abandona a la tarda direcció a Kigoma, Tanzània, i Bujumbura, Burundi.^[5]

Mpulungu és l'únic port que té Zàmbia al llac. És la porta d'entrada cap al nord amb ferri i és un important punt per a les exportacions i importacions per mitjà de vaixell. Està ubicada en una badia natural a la riba del llac, protegida per una llarga illa uns centenars de metres endins.

Història

Els primers occidentals que van descobrir el llac Tanganyika, varen ser els exploradors britànics Richard Burton i John Speke, el 13 de febrer de l'any 1858. Va arribar a la part septentrional del llac mentre buscaven les fonts del riu Nil. Speke va continuar i va trobar-ne l'actual font, el Llac Victòria. Posteriorment, Livingstone també va arribar al llac, provinent del sud, i en va explorar la part occidental. Prop del Tanganyika, concretament a la població d'Ujiji, es van trobar Livingstone i Stanley el 10 de novembre de 1871. Verney Lovett Cameron, enviat a buscar a Livingstone, també va explorar la part sud del llac ni va seguir el riu Lukunga. Va anotar el nom de "Liemba" per la part sud del llac, una paraula probablement de la llengua fipa, que el 1927 va ser triat com a nom per a un vaixell alemany capturat al llac i que ha estat en servei fins a l'actualitat.^[10]

 

BUJUMBURA    RURAL