BISBES
DE BURUNDI
Mns.
Julien L.M. Gorju, arribà a Burundi l’any 1922. Burundi era
Vicariat Apostòlic de
Kivu, fou el primer Bisbe de Burundi, fins al 1932.
Quan arribà els Pares
Blancs havien fundat les Missions: Muyaga-
Kinyinya, Mugera,
Rugari, Buhonga, Busiga, Bukeye, Gitega. Era Pare
Blanc francès.
El Vicariat Apostòlic
passà a dir-se d’Urundi, després de Gitega, i al
1959, Archidiòcesi
de Gitega.
Mns.
Atoine Grauls, fou Bisbe de Burundi i més tard, quan es fundaren
altres Diócesis,
Arquebisbe de Gitega. Era belga i un germà seu fou uns
anys l’Administrador
Colonial. Ja als finals tingué com a Bisbes auxiliars
dos Bisbes natius:
Mns. Michel Ntuyahaga, i després, Mns. Nestor
Bihonda. Fou
Arquebisbe de Gitega de 1936 a 1967.
Mns.
Martin, Pare Blanc. L’any 1960 creà la Diòcesi de Ngozi, i l’any
1961 la Diòcesi de Bururi
de la qual fou Bisbe fins al 1973. Es retirà a fer
de vicari a una
Missió. I quan tornava a Burundi després d’unes vacances a
Bélgica les
Autoritats de Burundi no el deixaren entrar. Fou famós el seu
comentari davant la
feta: “A tots aquests que ara manen les hi he torcat la
merda del cul quan
eren nins… i ara no em deixen entrar…¡ “ .Morí retirat
a Bruxel.les, mentre
mirava un partit de futbol per TV, de l’emoció que
Mns. Michel Ntuyahaga, fou el primer BISBE murundi, consegrat l’any
1959. Primer ejercí
dos anys com a Bisbe auxiliar de Mns. Grauls a
Gitega, i al 1961 fou
nomenat Bisbe de Bujumbura d’on ho fou quasi fins
Mns. Andreya Makarakiza, segon Bisbe murundi. Era muganwa. Fou
nomenat Bisbe de Ngozi
al 1961, i al 1968 sucessor, com Arquebisbe, de
Mns. Grauls a Gitega.
Visità tres o quatre vegades Mallorca. Sempre
tingué capellans
mallorquins a la seva Diòcesi. Morí ja vellet, “bisbe
emèrit”, retirat a
Mushasha. (Gitega)
(Mns. Makarakiza visità als meus pares
l’any
1975. L’acompanyava en S. Salom
i un
seminarista originari de Gitongo que
aleshores
estudiava a Asturias.)
Mns.
Nestor Bihonda. Era hutu i fou un “pobre desgraciat”. Les males
“llengües” deien que
l’havien fet Bisbe per a demostrar pràcticament que
els hutu no servien
per a ser Bisbes. Primer fou bisbe auxiliar de Mns.
Grauls i l’any 1968
el nominaren Bisbe de Muyinga. Al 1977 l’obligaren a
dimitir.
Mns. Gabriel
Gihimbare, hutu. Era “Aumonier de l’Armée” i fou
assessinat pels
soldats l’any 1964, quan havia estat designat per a ser Bisbe
auxiliar de Mns.
Grauls.
Mns.
Stanislas Kaburungu, hutu. Bisbe de Ngozi de 1968 al 2002.
No vaig tenir la sort
de veure’l mai de prop, només a qualque gran
Festa que presidia
amb els altres Bisbes, però sempre vaig sentir una gran
admiració per Ell,
Bisbe hutu entre Bisbes tutsi, durant molts d’anys.
Pens que era més
intel.ligent i més “savi” que ells.
Crec que visqué una
“situació” difícil i que inclús passà por per la
seva vida. Designat
Bisbe de la important Diòcesi de Ngozi, al 1968, era el
tercer que ocupava
aquesta “Seu”, després de Mns. Martin, europeu, que la
fundà, i
Mns.Makarakiza, muganwa, a qui substituí quan aquest fou
designat Arquebisbe
de Gitega.
Ha estat sempre a
Ngozi, fins al 2002 com a Bisbe titular i després
com a “bisbe emèrit”.
Mns. Kaburungu fou el
que respongué als missioners espanyols quan
criticaven el
comportament dels Bisbes devant “ l’arruixada” del 72: “Heu
oblidat quín fou el
comportament dels Bisbes espanyols al 1936…”
Mns. Yohaquin Ruhuna, tutsi.
Tal volta la
“personalitat” més important de l’Església Burundesa.
Fou designat Bisbe de
la Nova Diócesi de Ruyigi, l’any 1973. Durant els
esdeveniments
del 72, era Rector del Seminari. No permeté que els soldats
tocassin cap
seminarista hutu.
Més tard, al 1980 fou
designat bisbe auxiliar de Gitega i al 1983,
quan la jubilació de
Mns. Makarakiza, fou el nou Arquebisbe.
Mai el vaig tractar
de prop ja que, quan fou designat Bisbe de Gitega,
havia deixat ja el
Burundi i, quan hi vaig tornar, ja era mort.
El nostre estimat
Bisbe de Mallorca, D. Teodor, me contà un dia que
les dues hores que
s’ho havia passat pitjor en la vida foren durant
l’entrevista que
havia tingut amb Mns. Ruhuna, quan anà a Burundi per
parlar de
l’acomiadament dels mallorquins, degut a la situació creada pel
Bagaza de no renovar
els “permisos de sejour”.
Aleshores hi quedaven
a Burundi dos capellans mallorquins: en
Jaume Mas i en Pere
Barceló, que encara tenien permís. Mn. Ruhuna no
podia comprendre de
cap manera que, tenint encara permís, haguessin de
partir.
Durant la “guerra
ètnica-civil” dels anys 1993-1995, Mns. Ruhuna
féu tots els esforços
possibles per la Pau, cridant a tots, a tutsi i a hutu, a
deixar de matar i
enterrar les armes. Quan hi hagué un assessinat massiu de
tutsi a Bugendana
digué paraules molt fortes: “…que caigui damunt els
assessins la maledicció
i que, com Caín, a la Bíblia, no els deixi mai…”, a
l’homilia del Funeral
per les víctimes, el 13 de juliol de 1996.
El 9 de setembre del
mateix any, quan sortia de la Parròquia de
Gitongo, venint de
Burasira, el seu cotxe, on hi havia sis persones, fou
atacat per un grup de
gent armada. Mns. Ruhuna i dues persones més foren
assessinats.
Les altres tres
sortiren indemnes.
El rumor que
s’escampà era que els assessins eren membres del
PALIPEHUTU, Partit
extremista hutu, i que el motiu eren aquelles
paraules que havia
dit a l’homilia de Bugendana.
Quí sap…? Els morts no
parlen… podien també haver sortit els
assessins de grups
extremistes tutsi…
Mns.
Bernat Bududira, tutsi.
Fou designat Bisbe de
Bururi l’any 1973. L’havia “preparat” per a
ser Bisbe Mns.
Martin, europeu, fundador de les Diócesis de Ngozi i
Bururi.
Era un home simpàtic,
actiu i valent, potser imprudent qualque cop.
En temps de Micombero
hagué de refugiar-se a la Nunciatura perquè els
hima
el perseguien, qui sap si cercaven assessinar-lo. Cosins seus i
amics
que estaven dins el
“mandat” l’avisaren a temps. Havia estat el promotor de
l’abstenció dels
Bisbes a les el.leccions de 1974.
Fou Bisbe de Bururi
fins al 2005. Morí de malaltia.
Vaig coincidir dues
vegades amb ell: a una trobada que tinguérem a
Burasira, durant la
qual muntàrem un partit de futbol. Féu de “capità” del
nostre equip.
Quan vaig tornar a
Burundi, l’any 1997, anàrem junts amb taxi de
Bruxel.les a
Charleroix per a agafar l’avió que ens duria cap allà.
Mns. Roger Mpungu, muganwa (veure pàgs. 29-32)
Fou Bisbe de Muyinga
des de 1980 a 1994. Abans havia estat, molts
d’anys, patri-mukuru
de Mugera.
Era
el millor amic murundi del mallorquí Miquel Parets.
Mns. Evariste Ngoyagoye, tutsi
Fou Vicari General de
Bujumbura uns quants anys. Era considerat
“el teòleg” del
Clergat burundés. Tutsi fi se li veia que aspirava a esser el
Bisbe de Bujumbura.
Ho arribà a ser, però abans hagué de passar com a
Bisbe de Bubanza,
Diòcesi nova, des del 1980 al 1997, veient endemés
com, a la”jubilació”
de Mns. Ntuyahaga, any 1988, era designat per a Bisbe
de Bujumbura un hutu,
Mns. Simon Ntamwana.
Quan Mns. Simon
Ntamwana fou designat Arquebisbe de Gitega,
desprès de
l’assessinat de Mns. Ruhuna, Evarist Ngoyagoye fou a la fi
designat Bisbe de
Bujumbura.
Mns.
Simon Ntamwana, hutu.
Bisbe de Bujumbura,
l’any 1988, i Arquebisbe de Gitega des de
l’any 1997.
Ha estat el Bisbe del
Burundi que més he conegut, ja que els tres
anys que vaig estar
per Nyabikere tinguérem ocasió de veure-nos sovint,
degut a la creació de
la Parròquia nova a Rabiro, les ajudes que ens
demanà pels preveres
burundesos i els problemes que vaig tenir entre els
hutu
i na Regina, priora tutsi de les Beneterezia.
Pens que era un bon
tipus: haver estat Bisbe de Bujumbura enrevoltat
de col.laboradors
tutsi, i esser el President de la Conferència Episcopal
burundesa essent
hutu… Pareixia que no tenia problemes ètnics o els havia
superat….
L’any 1988, era ja
Bisbe de Bujumbura, en una Conferència, a nivell
internacional, que
tingué lloc a la Capital, en la qual el President Buyoya
presentava,
hipòcriticament, el “problema ètnic de Burundi”, digué
aquestes paraules:
“un court-circuit qui provoque la revisión du tout au
tout” (hi ha un
creuement de “cables” que demana una revisió de tot a tot)
Potser abusàs de
llurs visites a “Europa”, però sempre en venia
carregat d’ajudes.
Mns.
Joseph Ndihirubusa
Fou designat Bisbe de
Ruyigi l’any 1980, quan Mns. Ruhuna fou
nomenat Bisbe
auxiliar de Gitega.
D’ell hi ha poc a
resenyar, la qual cosa vol dir que ha anat exercint el
seu ministeri de
manera normal i quotidiana.
Ruyigi, per altra
part és una regió un poc apartada de la vida
burundesa, o sigui,
situada a l’Est i fronterera amb Tanzània, zona no
massa poblada.
Mns.
Jean Berchimas Nterere, hutu
Designat Bisbe de
Muyinga a la mort de Mns. Roger Mpungu, l’any
1994. Era tasca
difícil ocupà el càrreg del muganwa, home just i de llarga
ascendència dins
l’Església del Burundi.
Mns. J.B. Nterere
morí assessinat al 2001. Un cert misteri enrevoltà
la seua mort.
L’any 2002 fou
designat Bisbe de Muyinga Mns. Yohaquin
Ntahondereye
Mns.
Jean Ntagwarara, hutu
Fou anomenat Bisbe de
Bubanza l’any 1997. He volgut posar una gran
foto d’ell perquè
m’hi uneix un cert apreci. Quan era encara seminarista
passà dos cops
“l’stagge” durant les vacances d’estiu a la nostra Parròquia
de Gitongo.
La seva presència i
la seva conversa eren molt agradables. Ho vèiem
com un “valor”
preciós per l’Església burundesa del futur. Molt intel.ligent
i profund en
l’apreciació de les persones i les coses.
Quan vaig saber que
l’havien fet Bisbe em vaig alegrà, si bé Bubanza
era un “mal lloc”,
regió conflictiva.
Al 1998 vaig anà a
una professió religiosa a Bukeye. Hi havia uns
quants bisbes, ell
també. Durant la “celebració” s’ens creuaren les mirades.
En la seva hi havia
interés i sorpresa. No sé si em va conéixer o recordar, ja
que havia passat tant
temps i Bubanza cau enfora de Nyabikere. Degut al
“trui” que hi havia a
la Festa no ens poguérem saludar d’aprop.
Des de la seu de
Bubanza ha tingut intervencions de resonància per
els temps difícil que
al Burundi han esdevingut.
Per a acabar la
llista cal afegir-n’hi tres:
Mns.
Gervas Banshimiyibusa, designat bisbe de Ngozi al 2002, al
costat de l’emèrit
Mns. Kaburungu.
Mns.
Venanc Bacinoni, designat Bisbe de Bururi al 2007, a la mort
de Mns. Bududira, i
Mns.
Bonaventure Nahimana, nomenat Bisbe d’una nova Diòcesi
erigida a Rutana, al
gener del 2009.
