BURUNDI
Ceci est pour toi, Això és per a tu,
Cher ami de mon âge, Amic de la meva edat,
Vis, réfléchis, Viu, reflexiona
Ne perds pas le meilleur de
toi-même. No perdis el millor de
Tu
mateix.
Ceci est pour toi, Això és per a tu,
Cher ami de partout, Amic detot arreu,
Ouvre ton coeur vers un
monde meilleur, Obre el teu cor cap a un món millor,
N’oublie pas ton esprit qui te rend éternel. No oblidis el teu esperit que
et fa etern
(Michel Kayoya)
Els twa, els
tutsi, els hutu tenen el mateix pare. Aquest
matex pare es diu pare-twa pels twa,
pare-tutsi, pels tutsi, pare-hutu pels hutu. Aquest mateix
pare és Burundi. (Michel Kayoya)
Una llegenda
molt antiga diu que el primer rei tenia tres fills: Gatwa, Gahutu i Gatutsi..
Per a escollir el seu successor, les hi donà a guardar un pot de llet durant
tota una nit: Gatwa el se begué d’un glop, Gahutu es dormí i tomà el pot, al
matí es presentà amb el pot mig buit.
Gatutsi estigué despert tota la nit i al matí presentà el pot de llet ple….
***************
******
Yoweri Kaguta
Museveni és un polític, escriptor i guerriller ugandés, d’ètnia
tutsi. Des de
1986 és President d’Uganda. Ha exercit un Règim autoritari però ha donat
estabilitat a Uganda. Se’l considera com el “lider” més influent
actualment en la Regió
dels Grans Llacs.
L’any
1998 digué aquestes paraules:
“El
problema burundés és una gran paradoxa
ja que no era, al començament, un greu problema. Si hi ha un país a
Àfrica que poria donar prova d’una gran cohessió per una cultura comú i una
història era el Burundi. I tantmateix, en raó de manipulacions colonials i de
diferents ideologies subseqüents dels responsables burundesos que s’han anat
succeïnt, el problema és excessivament complicat, afectant a milions de
persones que han trobat injustament la mort i això ha generat molt odi i
amargor no només a nivell dels grups, sinó igualment a nivell dels individuus…”
Aquestes
paraules de l’ugandès il.lustren bastant bé el que es sent quan es contempla o
es vol contar la “història” del Burundi…
Per què…?
Per què en el Cor de l’Àfrica hi ha un
Regne de cinc milions de persones que no han inventat la roda ni l’escriptura i
tenen un llengua única, inmensament
rica en paraules i expressions….?
Per
què els Missioners pensaren
haver-los evangelitzat ja que abastaren a més del seixanta per cent amb el baptisme…?
Per què mataren el Príncep Rwagasore….?
Per què l’any 1972 desaparegueren més de 300.000
persones dins una població de quatre milions….?
Per què
hi ha un esqueix d’odi i ira
entre dues ètnies que bevien i es casaven junts….?
Per què des de la Indepèndencia han
destruït i no construït el seu estimat
Burundi….?
********************
***********
ESDEVENIMENTS SIGNIFICATIUS
- Arribada
del primers europeus (anys 1890)
- Els primers Missioners (Pares
Blancs) 1898
- Colonització
Belga (després de la Primera Guerra
Mundial) 1919
- Preparatius
per a la Indepèndencia
(assassinat
del Príncep Louis Rwagasore, 13-10-1961)
- Independència 1962
- Cop
d’Estat del Coronel Micombero 1966 (1ª República)
- Assassinat del Príncep Ntare V, 1972
- Arruixada
de hutu (300.000 desapareguts) maig 1972
- Cop
d’Estat del Comandant J.B.Bagaza, 1976
Cop d’Estat del Major Buyoya, 1987
- Primeres
Eleccions democràtiques, juny 1993
- Assassinat
del Primer President hutu (M.Ndadaye, octubre 1993)
- Guerra
“civil” (assassinats de tutsi i hutu) 1993-1994
- Cop
d’Estat del expresident Buyoya, juliol 1996
- Conversacions
per la Pau a
Arusha (1998-2000)
- Govern
de transició compartit, 2002-2005
- Eleccions
democràtiques , 2005
- NKURUNKIZA President, agost 2005
BURUNDI
ABANS DELS EUROPEUS
És difícil saber què
passà en la regió que anomenam Burundi, abans
de l’arribada dels
primers “europeus”, entre altres coses perquè les
persones que
l’habitaven no havien descobert l’escriptura ni construït
“monuments”, fonts d’informació
històrica segura.
Pel que trobaren: una
llengua rica en paraules i contes més o menys
donats a la
imaginació, pels proverbis, pels noms dels abami (reis):
Muambutsa,
Ntare… i per les “formes de viure” o de conviure, es poden
fer conjectures que s’aproximin
a la realitat.
Un
Regne devora un Llac
Quasi per tot arreu,
dins l’Africa Equatorial, els europeus trobaren
tribus grans i
petites, en bones relacions o en lluites amb els veïnats.
En aquesta regió,
situada damunt la “Cresta” del Congo-Nil, més o
menys a uns 1.400
metres d’altitud, la qual cosa dóna a la major part del
territori un clima
templat, fora de la part baixa, Nord.Est. a la vora del Llac
Tanganika, on el
clima és càlid, a Burundi, pel contrari, hi trobaren el que
es pot anomenar un
regne: una població d’uns quatre milions de persones,
escampades pels mil
pujols o “colines”, així és el terreny, poblades de
bananers i devall
aquests els habitatges: casetes de fang i herba, però
unides
per uns mateixos usos i costums, una mateixa llengua, molt
rica i
complicada, i un rei,
amo de tota la regió.
Ingoma
y’umwami (el tambor del rei) era l’única institució
significativa i
admesa per a tots. Tron i símbol del poder del Rei.
Al Nord de Burundi
trobaren Rwanda, un altre regne tant parescut en
llengua, usos i
costums, que es dóna com a vàlida la suposició “històrica”
que en el temps, els
“dos regnes” havien constituït un de sol, i que
“rivalitats” entre
fills de rei donassin lloc a la constitució de dos regnes
separats però, diríem
“bessons”
De fet, quan fou Colònia
belga, els colonitzadors crearen una sola
administració:Rwanda-Urundi,
que es governava des de la factoria que els
alemanys havien
construït a devora el Tanganika, Usumbura, l’actual
Bujumbura, capital
del Burundi.
L’Església (els
missioners) mantingueren la divisió, creant dues
Diócesis o Vicariats
Apostòlics: primer el de Kivu, Butare, a Rwanda, i
el de Gitega, Burundi.
La divisió,
normalment propagada i admesa, que a Burundi hi havia
tres ètnies o
“races” que poblaven el Burundi: els batwa (pigmeus),
treballadors de
l’argila i caçadors: els primers pobladors, només un dos per
cent o menys; els hutu,
agricultors, més antics que formaven la majoria,
un vuitanta per cent;
i els tutsi, ramaders, que havien arribat més tard,
provenent del Nil, i
que suposava el devuit per cent. Més llestos i superiors
als hutu.
Aquesta distribució
del país és bastant simplista i, en certa manera,
“inventada” pels
“europeus.
Cal fer atenció a Muramvya,
entre Bujumbura i Gitega, i Bururi, al
Sud
A Burundi hi havia
una població d’uns quatre milions d’habitants,
escampats per quasi
totes les regions del país, estant la més poblada al
Centre.
La majoria eren
agricultors i “ramaders” en menor quantia: tenien
vaques, la vaca és el
símbol de la riquesa i la bondat. Els que tenien vaques
posseïen terrenys que
altres cultivaven per a ells.
Els ramaders
habitaven sobretot les regions de Muramvya i Bururi,
però vaques n’hi
havia per tot.
Es podien distinguir
faccions físiques i maneres de comportar-se
entre els que es
dirien hutu i tutsi, però convivien plegats i no eren rars els
creuements de
famílies. No amb els batwa (pigmeus) completament al
marge dels altres,
dedicats a fabricar olles…, i tinguts més com a
“animalets” que
persones.
Part damunt de tots
estava el Mwami (Rei), que era l’amo de totes
les vaques i terrenys
del país que donava o prenia segons “servicis” o a
“voler”, i els baganwa:
que eren de sang principesca i constituïen el que
diríem “la noblesa”.
Eren pacífics i pacificadors i tenien poders, rebuts del
rei o per herència.
S’ha dit quasi sempre
que els baganwa eren tutsi de casta superior,
però hi ha que pensa
que els baganwa poden procedir de famílies antigues
hutu. Cada regió del
país tenia baganwa que hi exercien l’autoritat, quedant
però sempre supeditats,
en cas de conflictes, al judici suprem del rei. Les
expressions usades
sovint pels barundi, devant les sorpreses o les coses
xocants: yampaye
inka (literalment “m’ha donat una vaca) o yampaye
isuka
(“m’ha donat una aixada”) reflexen els judicis, favorables o
desfavorables, del mwami
(rei).
Ajudaven al rei a
aplicar la “justícia” els bashingantahe
(literalment: els que
afiquen la vara, símbol de llur autoritat). Abans de
començar el judici el
mushingantahe clavava en terra el “bastó”. Els
“bashingantahe” eren
baganwa, tutsi i hutu també.
Un cop a l’any es
feia el umuganuro: una trobada del rei amb els
baganwa, en la qual
aquests li retien homenatge i li donaven tribut. Es feia
una caceria ritual
i un “culte” de fertilitat que el rei efectuava per a la
prosperitat del país.
Entre els que s’han
dit tutsi, propietaris de vaques, s’han de
diversificar els banyaruguru
(abatutsi pe), que habitaven principalment a
Muramvya,
i els bahima, habitants sobretot de Bururi.
De les fonts abans
esmentades, hi ha que s’ha atrevit a fer una
“cronología” des del
segle XVII al segle XX, pels noms dels Reis que es
repetien
periòdicament: Ntare I, Mwezi I, Mutaga I, Mwambutsa I,
segles XVII i XVIII; Ntare
II, Mwezi II, Mutaga II, Mwambutsa
II…Sembla
que es donava un “cicle” de quatre, de bon grat o per lluita.
Els noms fan
referència a la familia a la qual perteneixien, la qual
cosa fa suposar que
les succesions no es feien sempre pacíficament, sinó
més aviat enmig de
lluites enconades entre famílies i territoris…
Durant ja l’època
colonial es donaren rivalitats fortes entre dues
famílies baganwa: els
Batare i els Bezi.
Pel que sembla, els
qui no entraren mai en “aquestes terres” foren
els caçadors
d’esclaus, o sigui els negres que agafaven negres d’altres
tribus i els duien
als mercats que els àrabs muntaren durant segles a
Mombasa i Zanzíbar.
Consta que si una vegada que s’hi acostaren i foren
rebutjats i morts per
les forces del mwami.
BARANYANKA
Pierre
BARANYANKA
Baranyanka.
Aquesta paraula o aquest nom, que molt sovint usava
el Professor de kirundi,
Pêre Neijs, per fer-nos atenció a l’importància que
tenien els “tons”,
llargs o curts, greus o lleugers, dins la llengua del
Burundi, era el nom
d’una familia o, millor dit, d’un personatge molt
important en el
Burundi durant l’època colonial.
Baranyanka Pierre fou
el darrer nét de Birori, germà del mwami
Mwezi Gisabo. Nascut
devers l’any 1890 a Vyanda, dins la Província
actual de Bururi,
vegé com son pare era retirat de l’autoritat de Vyanda pel
fill del Rei Mwezi.
Arraconat son pare, ell anà a viure a Gitega i allà
freqüentà l’Escola
que els alemanys havien obert a Gitega al 1912.
Aprengué Alemany i
swaili i així. es féu un “bon intérpret” entre
alemanys i les gents
de Burundi.
Al 1916, els alemanys
fugiren del Burundi devant l’avanç de les
tropes belgues i
angleses, que duien milers de “porteurs”.
Els nous conqueridors
el prengueren com a guia i intérpret i anà amb
ells fins a Tabora.
Allà aprengué el “valor” comercial del cafè.
Tornat a Burundi,
plantà molt cafè i es féu ric amb la seua plantació.
Els generals belgues
el recomanaren als nous “administradors” i aquests el
feren xef de
Kayanza.
Al 1923 fou nomenat
membre del Consell de Regença del mwami
Mwambutsa, encara
petit.
Llur bona entesa amb
els Pares Blancs ajudà molt a l’acceptació del
Cristianisme per a
molts barundi.
A Kayanza es construí
un gran “château” i fou el primer murundi que
tingué cotxe. Degut
al seu refinament i “art de viure” els belgues li deien
el
Duc de Bourgonge.
L’any 1960, quan es
preparava ja l’Independècia, creà el Partit
Demócrata Cristià
(PDC), amb els seus fills, Birori i Ntidendereza, com a
primers animadors.
Era el Partit que recolzaven els Pares Blancs.
Al 1961, perderen les
eleccions, i després de l’assessinat del príncep
Louis Rwagasore, Mutare,
els seus fills, Batare, foren acusats, jutjats i
comdennats a mort.
Ell, Pierre
Baranyanka, morí de mort natural, a Bujumbura, tenint ja
80 anys.
ÈPOCA COLONIAL
Els
alemanys
Als anys 1890
arribaren a Burundi els alemanys. Hi estigueren fins al
final de la Primera
Guerra Mundial, resultes de la qual hagueren de cedir el
poder colonial. La
part que ara forma Tanzània passà als anglesos i
Rwanda-Rundi a
Bélgica.
Igice
c’abadagi… Encara vaig conéixer persones que se’n
recordaven del temps
dels alemanys.
Als alemanys se deuen
la major part de camins i carreteres que hi ha
a Burundi, per on hi
poden passar en cotxe. També crearen la ciutat de
Bujumbura, si bé li
deien Usumbura. Hi construïren una “Factoria” i un
Port a la vora del
Llac Tanganika.
Durant el “temps”
dels alemanys, arribaren a Burundi els primers
missioners:
l’any 1898 a Muyaga, venint de Tanzània. Abans hi havia
hagut altres
“intents”, pel Llac Tanganika, que no tingueren èxit, saldant-se
alguns amb missioners
morts.
A Muyaga, baix
la protecció alemanya pogueren instalar-se. I així
començà la gran tasca
que els Pares Blancs (Missioners de Nostra Senyora
d’Àfrica) dugueren a
terme a Burundi, realment extraordinària i mai
valorada com pertoca.
Els Pares Blancs,
homes valents i coratjosos, ho tenien ben clar: per a
missionar calen,
sobretot, dues coses: aprendre la llengua una, i estar
llarg
temps l’altra.
Burundi els afavoria:
quatre milions de persones que parlaven una
mateixa llengua i que
habitaven la majoria en una regió l’altitud de la qual
permetia més
fàcilment resguardar-se de les malalties “tropicals”.
Aquí tenim els fets:
l’any 1903 el Pare Van der Burg ja publicà un
diccionari:
francès-alemany-swaili-kirundi. L’any 1908, el Pare Menard
una gramàtica rundi,
i al 1912 ja tenien preparat un Catecisme en la
llengua del Burundi.
Per altra part, quasi
tots els primers Pares Blancs passaren uns trenta
anys a Burundi, i
alguns, com els Pares Bonneau, Leport, Neyens… més de
cinquanta.
Els barundi no foren
agressius, pot ser ajudàs la presència alemanya,
però no
s’entusiasmaren, al principi, gaire per la “nova religió”.
Tenien llurs ritus i
cerimònies a Kiranga i els bapfumu (bruixots). I
una cosa important,
que encara ara no s’ha erradicat del Burundi: tots els
ritus dúien inclosa
l’olla de cervesa de banana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada