Pàgines

divendres, 23 de gener de 2015

DES DE BURUNDI

Escrits  i  Felicitacions  des  de  BURUNDI.



CARTA D’UN MISSIONER PER NADAL: "ES FÉU COM UN DE TANTS ENTRE ELS MÉS POBRES"
Burundi, 29 de de 2009

A càrrec de Sebastià Salom Mas, missioner a Rabiro (Burundi)


Viure a Burundi, conviure amb la gent més pobra de la Terra, és una de les millors experiències, si no la millor, de la meva vida. Malgrat una espina que em queda clavada i és que en el meu cas, "con-viure" no vol dir "viure com ells", que no en seria capaç, sinó solament "viure amb ells"
.

No som un missioner d’aquells de tota la vida, ni tampoc som un missioner ocasional, però, això sí, som un reincident. Havia estat a Burundi cinc anys entre 1969 i 1974, vaig repetir l’experiència uns anys després, entre 1980 i 1983, i ara hi torn a ser des de 2007. Entre i entre he treballat a Mallorca com a capellà a diverses parròquies i també amb altres càrrecs diocesans.

Més que viure-ho en carn pròpia, veure de prop la incertesa de demà (avui tenc per menjar, demà no ho sé), comprovar cada dia la fragilitat de l’existència (ahir corria per aquí prop un nin de quatre anys, avui ja és mort i ningú sabrà de què), sentir en tot moment la inseguretat (m'hauran robat aquella viola de plàtans? M’hauran saquejat la casa?), tot això no solament commou els sentiments, sinó que també remou les idees, tot això desestabilitza i qüestiona les anteriors maneres de pensar i d'actuar
.

Els primers cinc anys m’obligaren a revisar la meva fe en Déu Pare que ens estima a tots, i per què uns fills seus viuen dins l'abundància, mentre uns altres han de sobreviure dins la misèria. Actualment se m’estan removent alguns sentiments de culpabilitat, sobre el tipus de cristianisme i d'ajuda humanitària que els missioners i altres instàncies hem implantat en aquest país, qüestionant-me sobre si el contingut de la nostra evangelització i l’exemple de la nostra actuació els haurà ajudat de veritat en el seu camí de progrés i de salvació (humà,

espiritual i material), o si al contrari els haurem acostumats a viure resignats davant la suposada voluntat de Déu i a continuar dependents de les ajudes humanitàries vingudes de l'exterior.

Enguany, amb motiu del temps d’Advent i de Nadal, hem col•locat en un lloc molt visible de l’església parroquial de Rabiro un cartell amb unes lletres grosses que diuen: "Mu buzima bwa Yezu ni ho twaronse urukiza" ("En la vida de Jesús és on hem rebut la salvació"). El rerefons d’aquest lema és que en la predicació i en el llenguatge de les celebracions cristianes sovint parlam de la creu salvadora de Jesús. I és ver que Jesús amb la seva mort en creu ens obrí el camí de la salvació. Però també és ver que és tota la vida de Jesús la que ens salva, des del seu naixement, passant per trenta anys de vida senzilla a Natzaret, com també els seus tres anys de predicació amb paraules i fets sobre l’arribada del Regnat de Déu, és tota la vida de Jesús la que ens salva i no solament la seva mort. No ens podem quedar només amb els braços oberts, resant, rebent sagraments i donant gràcies a Déu per la salvació que la creu salvadora de Jesús ens ha obtingut, oblidant el primer manament, rebut a la creació, de treballar i dominar la terra, oblidant els altres deu manaments, oblidant el manament nou de Jesús, oblidant el seu programa de les benaventurances i l’examen final sobre les obres de misericòrdia. Si tota la salvació l’hagués realitzada Jesús, ell tot sol, a nosaltres només ens quedaria la tasca de pregar i donar gràcies. Jesús ha realitzat ja la seva part en l’obra de la salvació, que és la més important, sense dubte. Però no ens salva sense la nostra petita col•laboració, sense aportar-hi nosaltres el nostre petit granet d’arena, cadascú el seu.

Jesús es féu com un de tants entre els més pobres per ensenyar-nos que ha vingut a fer camí amb nosaltres des del lloc i la situació on ens trobem, per donar-nos la mà i guiar-nos, per compartir les nostres il•lusions i les nostres mancances, i anar construint així, nosaltres amb Ell, ja a la Terra, el Regnat de Déu. Jesús ha vingut a compartir la vida amb tothom, també amb els rics i amb els pobres del Primer Món. Deixem-nos guiar per ell, per la seva vida, per la seva paraula i pel seu exemple.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada