EL PRESIDENT I ELS "JUEUS"

 

EL  President  Micombero  i  els  “jueus”

Michel Micombero fou  el  primer  President de la  República  de  Burundi,  creada  quan  la  Independència  (1966) ,  i  ho  fou  fins  el  1  novembre  1976.

No  era  dels  “tutsi”   fins,  sinó  més  aviat dels    “bahima” ,  carectaritzats  per l’ambició  de  poder  i  pot  ser  cregués en  el  “haminisme”.  Segons  aquesta  teoría,  no  demostrada,  els  bahima  i  altres  grups,  com  els  que  tutsi refugiats  a  Uganda,  i  que  els  anys  1993 envaïren  Rwanda,  es  senten  descendents  de Cam,  fill  del  Noé  bíblic,  germà  de  Set  (els  semites).

Segons  el  “haminisme”,  els  hamites o  camites  descendeixen  dels  qui  des de  la  Regió  del  Nil  i  volen  dominar  la  Zona  dels  Grans  Llacs. Hi  hauria,  per  tant,  dins  els  conflictes  sagnants  que  durant la  segona  part  del  segle  XX   han  assotat  aquesta  Zona, una  “certa”   influencia  diríem  “sionista” o  jueva,  que  preten  tenir  poder  a  tal  Zona… Pensava  en  “haminisme”    Micombero…?   Es   sentía  “jueu”  o  sionista…?

 (en  aquesta  foto: Joan  Perelló  i Andreu  Forteza,  

asseguts  als  cornalons en  diagonal de  la  taula per  sopar)

Jo  el  vaig veure  de  prop  només  una  vegada,  devia  ser  devers  el  1975.

Havíem  baixat  a  Bujumbura  amb  n’Andreu  Forteza,  un  jove  artanenc, que  treballa  amb  nosaltres  tres  anys.  Ens  passà  una  anécdota  prou  xocant.  Era  diumenge  horabaixa  i  anàrem a  Ca els  Xaverians,  missioners  italians  que  tenien  una  casa  d’acollida  a  la  Capital.  Els  hi  portàvem una  càrrega  d’estores  d’espart  que  compràvem  a  la  gent  de  Gitongo,  la  nostra  Missió  i  després  les  veníem  als  Xaverians.

Arribàrem  a  l’hora  de  Missa i  esperàvem  defora fins  que  aquesta  hagués  acabat   per  a  fer  el  nostre  “afer”  amb  el   “germà xaverià”... N’Andreu  em  digué:  “He  vist  entrar  a  Missa  el  President...”  - Com  potser  mai  que  vagi   a  Missa  el causant  de  tants  assassinats...?”  -vaig  dir  jo.

I  fou  ver.  El  vérem  a  la  “sortida”  i  l’anàrem   a  saludar.  -   “Bon  soir,  Monsieur le  President”  - digué  n’Andreu  amb  el  seu  bon  francès.  I  què  me’n direu...¡  En  Micombero    el  se  mirà  de  fit  a fit  i  exclamà: - “Bon  soir,  je  ne  savais  pas  qu’il  y  havais  de  juifs  italien...”  (jueus  italians...) N’Andreu  seriosament li  respongué:  “  Som  jueu,  però  no  italià...”   - “Doncs  ets  ...?  “- Espagnol...  “Ça  c’est  dangereux...  la  ETA ...?  - “Una  cosa  pitjor,  digué  n’Andreu:  - mallorquí...”

Com  putes  havia  conegut  que  n’Andreu  era  descendent   de  jueus  conversos...?    O  és  que  també  ell  ho   era...?