PRESÈNCIA MALLORQUINA A BURUNDI

PRESÈNCIA  MALLORQUINA

A

BURUNDI

 GITONGO       Està situat a 40 kms. al Nord-Est de GITEGA(els mallorquins hi

                                                               estaren més de vint anys)

  BUGENYUZI  Situat més al Nord de GITEGA (els mallorquins hi treballaren els

                                           primers anys.Pertanyia aleshores a la Diòcesi de Muyinga)

 NYABIRABA    Situat a 20 kms. al Sud de GITEGA (els mallorquins hi estigueren

                                            Esporàdicament amb els teatins i més tard
                                                  hi estaren uns cinc anys)

NYABIKERE       Situat al Nord-Oest de GITEGA, uns 50 kms.(els mallorquins

                                     (segona etapa) hi  estigueren uns quinze anys
 RABIRO          Era Sucursal de Nyabikere, al Nord, entre Nyabikere i Karusi.

                                           Els mallorquins la fundaren Parròquia
                                           i hi han  estat  fins al 2013

                                          Ara  hi  continua  en  Jaume A. Obrador  Adrover 
                                          (en  singular  com  a  mallorquí)

                                                              

 EN  LA  CELEBRACIÓ  DEL  50º   ANIVERSARI  DE "MALLORCA  MISSIONERA  A  BURUNDI"      LA SECRETARIA DE  COMUNICACIÓ   DEL   BISBAT:  PUBLICAR  "AQUEST  DOSSIER":

Presència mallorquina a Burundi

Els inicis

La Congregació missionera que va començar l'evangelització a Burundi fou la Congregació anomenada del "Pares Blancs". En el mes d'abril de 1951 un pare blanc mallorquí, Jaume Moragues va arribar a Burundi.

A l'encíclica "Fidei Donum" de 1955 el papa va demanar als bisbes d'Europa i a les Congregacions religioses que enviassin missioners a Àfrica. La Congregació religiosa dels Teatins en el mes d'abril de 1959 envià a Burundi una comunitat per a servir una parròquia. Dels tres primers teatins n'hi havia dos, de mallorquins: el P. Guillem Estrany de Vilafranca i el P. Vicenç Miró de Palma. El capellà mallorquí Mn. Miquel Parets, després d'uns contactes amb el P. Moragues i amb els teatins arribà a Burundi

en el mes de setembre de 1961.

Primera etapa: 1965-1986

En el mes de desembre de 1965 Mons. Nestor Bihonda, bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Gitega (Burundi) on hi treballaven els Pares Teatins i en Miquel Parets, viatja a Mallorca acompanyat per Miquel Parets i planteja amb el bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara la possible col·laboració de Mallorca amb Burundi d'una manera continuada. També proposa a les Monges Contemplatives de la Visitació (les Saleses) la

fundació d'un Monestir a Gitega.La diòcesi de Mallorca es compromet a enviar capellans per a atendre dues parròquies. També les monges Saleses es comprometen a fer els possibles per a organitzar entre tots els seus monestirs d'Espanya una comunitat per anar a fundar a Gitega. Així, el 23 de febrer de 1966 parteix el primer grup de tres capellans mallorquins a Burundi, que són Jaume Amengual, Bartomeu Suau Mayol i Jaume Vives Cañellas.Durant el primer any els mallorquins són acollits a les parròquies de Nyabiraba i Nyabikere regentades pels Teatins i mentrestant passen uns mesos a uns Centres de Llengua per a aprendre la llengua kirundi.

Per altra part, en el mes de gener de 1967 arriba a Burundi un primer grup de Monges Saleses, provinents de diferents monestirs de l'Estat Espanyol, entre les quals hi ha Sor Maria Gertrudis Fuertes, la superiora del Convent de Palma, i Sor Maria Magdalena Mir Marcó, de Binissalem, que s'instal·len provisionalment a la parròquia de Kibumbu, mentre esperen que se'ls construeixi el Convent de Gitega.

En el mes d'octubre de 1967 l'arquebisbe de Gitega ofereix als capellans mallorquins un camp de treball propi, com ara la missió o parròquia de Gitongo, fundada i servida des de l'any 1933 per una comunitat de Pares Blancs. Uns mesos després, l'any 1968, l'arquebisbe de Gitega confia als mallorquins una segona parròquia, la de Bugenyuzi, fundada i servida des de 1963 pels Pares Blancs. A principis de 1969 els mallorquins deixen la parròquia de Nyabiraba i reestructuren els equips de Gitongo i Bugenyuzi.

A principis de 1970 arriba el primer seglar mallorquí, Josep Ordinas per a treballar com a voluntari a l'Economat General de l'Arxidiòcesi de Gitega, on hi treballarà durant

prop d'un any. A l'estiu de 1972, durant els esdeveniments sagnants que ocasionen milenars de morts i que trasbalsen profundament el país, els mallorquins deixen la parròquia de Bugenyuzi, que per reestructuració de límits diocesans havia passat a pertànyer a la nova diòcesi de Muyinga.

Durant la Setmana Santa de 1973 en Miquel Parets comença el seu calvari personal d'acusacions per part de les autoritats civils de Gitongo per suposades accions polítiques, amb judicis davant el governador de Gitega. En els judicis es demostra la falsedat de les acusacions i no es troben motius per expulsar-lo del país, però es veu obligat a abandonar la província de Gitega. Així Miquel Parets comença el seu llarg èxode i se'n va a residir a altres parròquies amb Pares Blancs i capellans natius, fins a la seva expulsió del país, en el mes d'octubre de 1979, juntament amb altres cinquantados

missioners.

Dia 21 de maig de 1973 es produeix un esdeveniment que canviarà en gran mesura el futur de la cooperació entre Mallorca i Burundi, i és l'arribada del primer grup dereligioses mallorquines, Germanes de la Caritat, format per Joana Santandreu, Josefina

Bujosa i Rosa Escudero, que es proposen obrir un Dispensari, un Centre de Salut, un Taller de Costura, com també col·laborar en altres tasques parroquials, com ara la catequesi i l'ajuda de Càritas per als més pobres. En el mes de febrer de 1977 les Germanes de la Caritat inauguren la seva nova casa construïda a Mutaho, prop del Dispensari. Per Nadal de 1977 es decideix deixar la parròquia de Nyabiraba i reforçar així l'equip de Gitongo. a)

Des de 1979, amb l'expulsió dels primers cinquanta-dos missioners (entre ells en Miquel Parets) el Govern de Burundi manté una actitud creixent en contra de l'Església. A partir de 1985 sembla que es proposa expulsar tots els missioners estrangers, a uns convidant-los a deixar el país en el termini d'uns pocs dies, a uns altres senzillament no renovar-los el visat de dos anys de permanència.

L'any 1986 la presència de Mallorca Missionera a Burundi queda reduïda a la mínima expressió: en Jaume Mas i en Pere Barceló a Gitongo. Per altra part, continua present a Burundi servint altres parròquies el mallorquí Jaume Moragues, antic Pare Blanc i ara

incardinat a Gitega com a capellà diocesà. Davant aquesta penúria de personal, el bisbe de Mallorca, Mons. Teodor Úbeda, amb el delegat de Missions, visiten Burundi i s'entrevisten amb l'arquebisbe de Gitega, Mons. Joaquim Ruhuna. Junts prenen la decisió d'interrompre el compromís de col·laboració de la diòcesi de Mallorca amb l'arxidiòcesi de Gitega.

Dia 9 d'agost de 1986 l'arquebisbe de Gitega presideix l'Eucaristia a Gitongo, agraeix la col·laboració prestada per la diòcesi de Mallorca i presenta el nou rector de la parròquia, el capellà burundès Jean Kadende.

Segona etapa: 1988- 2012

En el mes de gener de 1988 l'arquebisbe de Gitega visita Mallorca i explica que la situació política de Burundi ha canviat, que els missioners hi són ara ben rebuts i demana que la diòcesi de Mallorca restableixi la seva presència a l'arxidiòcesi. L'arquebisbe confia als mallorquins la parròquia de Nyabikere a partir del mes de setembre de 1988. L'any 1990, a petició del bisbe de Muyinga, Mons. Roger Mpungu, en Miquel Parets torna a Burundi per a treballar a la parròquia de Gitaramuka (Muyinga). En el mes d'octubre de 1993 esclata una guerra civil entre "hutus" i "tutsis" i entre partits polítics que durarà prop de 15 anys. En el mes de febrer de 1994 torna de Mallorca en Jaume Moragues acompanyant dues infermeres seglars, na Puri Risco de la diòcesi de Mallorca i na Marisa Moreno de la diòcesi de Girona, per a treballar en el Centre de Salut de Gatonde.

A partir del mateix estiu de 1994, per motius de la guerra, l'arquebisbe de Gitega confia, als capellans mallorquins l'atenció, des de Nyabikere, a unes sucursals de la parròquia veïna de Karusi (Rabiro, Mutara i Gisimbawaga).

A partir del mes de gener de 1995, amb l'acord del bisbe de Mallorca l'arquebisbe de Gitega confia als mallorquins la fundació d'una nova parròquia a Rabiro, a 24 kms de Nyabikere, on abans hauran de començar per construir els edificis més indispensables,

com ara la casa on poder viure. Mentrestant segueixen servint i vivint a la parròquia de

Nyabikere.

La difícil situació política que es vivia des de 1993 s'anava agreujant progressivament. En el mes d'agost de 1996, davant les notícies alarmants que arriben a Mallorca, el bisbe Mons. Teodor Úbeda ordena als mallorquins que abandonin el país. Però l'arquebisbe de Gitega els aconsella quedar, i queden amb el consentiment provisional

del bisbe de Mallorca, tot deixant la decisió a la responsabilitat d'ells.

En el mes d'octubre de 1999 es comença la construcció de la nova casa parroquial de Rabiro. En el mes de setembre de l’any 2001 els mallorquins i mallorquines deixen la parròquia i la casa de Nyabikere i s'instal·len a la nova casa de Rabiro. I dia 9 de desembre el nou arquebisbe de Gitega erigeix oficialment la nova parròquia de La Resurrecció de Rabiro. Dia 26 de febrer de 2005 el Nunci de Burundi presideix la celebració de la inauguració i la benedicció de la nova església parroquial.

EL TREBALL PASTORAL O PARROQUIAL

Els mallorquins han procurat en el pla pastoral seguir les pautes i els criteris de l'Església de Burundi i de la diòcesi de Gitega. A cada una de les parròquies, l'equip sacerdotal en conjunt i cada un dels capellans en concret han aportat un estil propi. Les parròquies a Burundi són bastant més grans, en extensió i habitants, que les parròquies normals de Mallorca. Tenint en compte que no hi ha nuclis de població, fora de les capitals de província, a l'interior del país una parròquia té com a mitjana un territori d'uns 400 km quadrats amb uns 50.000 habitants. La parròquia està organitzada amb una parròquia central i amb parròquies filials o sucursals. A la central hi ha la casa parroquial, amb el despatx parroquial i amb els fitxers de tots els cristians.

Tant a la central com a les filials hi ha un temple, unes sales de reunions i de catecumenat i uns responsables catequistes. A la central s'hi celebra la missa cada dia i cada diumenge. A les filials els preveres només hi solen anar a presidir les celebracions dominicals una vegada al mes, on els altres dissabtes i diumenges un catequista presideix una Celebració de la Paraula i distribueix la comunió.

Tant a la central com a les sucursals hi ha les sales dels Catecumenats on els adults reben dues vegades cada setmana durant quatre anys la catequesi preparatòria per al baptisme. El baptisme d'adults se celebra normalment només a la central en el transcurs de la Vigília Pasqual.

Tradicionalment a Burundi no se celebren funerals. Però es comencen a celebrar a les ciutats, sobretot quan es tracta de persones d'un determinat nivell social. La celebració

individual del sagrament de la Penitència continua essent molt freqüent. Les celebracions comunitàries, en canvi, són poc conegudes.

EL TREBALL SOCIAL I ASSISTENCIAL

Els mallorquins que han treballat a Burundi sempre han tingut molt present que evangelitzar no és només anunciar la Bona Nova amb la Paraula i els Sagraments. Així, segons les necessitats de cada lloc i les circumstàncies, a les parròquies han procurat sempre organitzar un centre de salut, o un dispensari, o una cooperativa de compravenda de productes bàsics, o uns molins per a moldre gra i pelar arròs, o un restaurant popular, o una fusteria i escola de fusters, o una repoblació forestal, o un forn de maons i teules d’argila, o un taller de cosir, etc.

A Gitongo

Referent a construccions d'edificis: Es varen construir sis aules noves per a escoles primàries i se'n varen reparar altres sis. Es construïren aules per als Catecumenats a algunes sucursals. Es varen construir dues esglésies noves a sucursals i es varen reconstruir i ampliar les d'altres tres sucursals. Es varen habilitar antics edificis per a fer-hi un Centre de Salut i una Cooperativa. Es va ampliar notablement la casa parroquial. Es va fer una casa nova per a les Germanes de la Caritat (a 7 kms. de la central).

Es va posar en marxa un molí per a moldre gra per a la gent. Es va posar en marxa una Cooperativa de compra-venda de productes bàsics, en connexió amb la Cooperativa de

la diòcesi. Es va fer una canalització d'aigua des d'una font llunyana fins als edificis principals de la central, i es va fer una conducció d'aigua a la casa nova de les Germanes de la Caritat amb una turbina. Les Germanes de la Caritat posaren en marxa un Centre de Salut, un taller de cosir i una escola d'alfabetització a la central i un dispensari a Mutaho.

A Bugenyuzi

Es varen habilitar algunes sales del Catecumenat, es va construir una casa per a una comunitat de monges natives. Es varen millorar les esglésies i cases del capellà de les sucursals. Es va posar en marxa la Cooperativa de compra-venda de productes bàsics i un molí per a moldre gra per a la gent.

A Nyabiraba

Es va fer una conducció d'aigua des d'una font llunyana. Es va habilitar un edifici antic per a la Cooperativa. Es va construir una església a una de les sucursals i es reconstruïren altres edificis.

A Nyabikere

Es varen construir esglésies noves a tres sucursals i es varen reparar les de les altres. Es

feren també petites capelles a diferents contrades. Es va acabar la construcció del dispensari de Gatonde i s'hi va fer una casa per a les infermeres mallorquines. Es va construir i posar en marxa un granja d'animals i una piscifactoria. Es varen construir algunes carreteres i ponts per anar a les sucursals. Es va construir una casa nova per a la comunitat de Germanes de la Caritat natives i dues cases més per a l'internat d'una cinquantena d'orfes. Es va posar en marxa un Centre nutricional per a infants. Es varen

fer diverses repoblacions forestals. Es va ampliar la casa parroquial, es repararen escoles, i es posà en marxa un molí per a moldre gra.

A Rabiro

És la parròquia on s'han duit a terme més construccions, perquè es va començar pràcticament de zero. La primera construcció fou la casa parroquial, després les escoles parroquials, el temple parroquial, un forn o restaurant a preus mínims, diversos magatzems, una casa-noviciat per a la comunitat de Germanes de la Caritat natives, un

molí de moldre i una peladora d'arròs, tres esglésies noves a sucursals i una important, reforma a l'altra església de sucursal, un local per a fusteria i escola d'aprenents de fuster, quatre sales de reunions i construccions de sales-capelles per a les reunions de les comunitats cristianes de veïns. Les Germanes de la Caritat posaren en marxa una escola d'alfabetització i un taller de cosir i continuaren l'atenció a les cases d'orfes de Nyabikere. També construïren una nova casa-comunitat a Gatonde per a les Germanes

de la Caritat, on també hi tenen un taller de cosir.

EL TREBALL DUIT A TERME EN EL CAMP DE L'ENSENYAMENT

En el camp de l'ensenyament hi ha hagut canvis importants durant els presents cinquanta anys. Al principi les escoles primàries estatals només cobrien el 10% o el 20% dels nins i nines en edat escolar. Aquest fet motivava que les parròquies oferien una alfabetització bàsica (llegir i escriure, sumar i restar, i poc més) a tots els altres infants. Un altre camp important ha estat l’alfabetització d’adults. En els catecumenats de les parròquies servides pels mallorquins, a més de la Paraula de Déu o catequesi, s’ha exigit sempre com un requisit previ al baptisme que els adults i joves, que no havien tingut l’oportunitat d’assistir a les escoles estatals, aprenguin a llegir, a escriure i a fer les operacions matemàtiques bàsiques de sumar i restar. Igualment s’ha seguit aquest programa d’alfabetització amb tots els nins i nines d’edat escolar que no tenien cabuda a les escoles estatals. Actualment tots els infants en edat escolar tenen cabuda a les escoles estatals, i per tant les parròquies han deixat d'impartir les classes d'alfabetització als nins i nines i l'ofereixen solament als joves i adults que van al Catecumenat.

També segons els llocs, les necessitats i les circumstàncies s'han oferit classes a les parròquies o en els Centres de Salut, per a ensenyar a les mares a alimentar millor els seus fills, aprofitant els mitjans al seu abast o a millorar la higiene personal i de les seves cases.

Igualment en els Tallers de cosir i a les Fusteries de les parròquies s'han oferit cursos o sessions d'ensenyament per als qui volen aprendre respectivament l'ofici de cosidores o de fusters. També amb motiu de les construccions d'edificis s'han ensenyat futurs mestres d'obres i constructors que han pogut continuar l'ofici pel seu compte.

a.- No  queda  clar  que  Joan  Servera  Terrassa  treballà  uns  mesos  a  Nyabiraba, per  a  complir  la  "promesa"  feta  quan  els  mallorquins  "agafarem"  Nyabiraba:  construir  l'Església   a  la  "Sucursal"  de  Bikingi.  Estigué  un  temps  tenint  per  companys  els capellans  asturians...