NYABIKERE { ZANANDORE

KWA  MAMA  JOSEFINA

O

KWA  NESTORI

NYABIKERE

         La Parròquia es deia Nyabikere (el qual vol dir “lloc de granots” i bé  els sentíem cantar els dies que havia plogut i en freqüència ens invadien el pati de devant les habitacions. Em vaig matar molts amb una puntada de peu i fins i tot amb l’umuhoro, que els xapava en dos trossos,  pel mig).

Aquest era el nom “Nyabikere” però a la “pràctica” es podia dir i de fet deien per una banda “Kwa Mama Josefina”(Ca Sor Josefina) i per l’altra Kwa Nestori (Ca’n Nestor).

Na Fina era la “madona” de la Casa. Era l’Ecònoma o sia encarregada de la cuina i del rebost, dels magatzems, de Caritas, de les Cases obertes per als Orfes, per tant administradora de totes les ajudes que rebíem, de la neteja de la casa i llurs dependències i d’un taller de cosir.   De la neteja de l’Església  i sagristia en cuidaven les monges natives, beneterezia.

         Manava també a  les al.lotes que feien feina al molí (l’encarregat del molí era en Jaume). Aquestes al.lotes formaven “grup”  amb les al.lotes, que feien la neteja i ens rentaven i planxaven la roba, i amb les que cuidaven les cases d’Orfes.

         Aquest “grup” el formaven al.lotes que no s’havien casat, però no havien pogut entrar per “monges” per falta d’estudis. En Tomeu les anomenava com abihebeye Imana imuhira (literalment vol dir”les que s’han consagrat a Déu des de caseua). Na Fina les festajava ferm i les orientava, inclús amb el que feien a casa, com per exemple, les hi deia que no estava bé que fessin cervesa.

          Dels Catecumenats es cuidava una mweneterezia i el “pare” corresponent, però si es pensava fer qualque “gratificació” als catequistes, na Fina sempre tenia coses per a donar-lis: camies, camisetes o pantalons.

         La gent ho deia: “vaig kwa mama Josefina” quan vènien a la Parròquia a cercar qualque cosa.

 Na Fina s’aficava  per tot,   perquè era feinera i li preocupava que tot funcionàs bé.

         I ho volia saber tot, el que entrava i el que sortia, i el que cada un feia. Si un vespre, per exemple, no podies dormir i anaves a beure un tassó de llet o una infusió, no passis pena… el sendemà na Fina veia “senyes” i demanava qui havia begut llet.

 En Jaume tenia uns quants eixams d’abelles. Li  donaven  molta mel. A mi m’agradava preparar-me uns “coctels” de fruita: trossets de bananes  d’allò més dolç, tallades d’ananàs, de mango, d’aguacats, i tot ben regat de mel. Ho podia fer gràcies a la mel d’en Jaume, abundant sempre, i a la  bona administració de na Fina,…. mai faltaven coses a  la cuina  o dins el rebost.

 Era típic… Quan arribàvem de Gitega o Bujumbura, amb la camioneta carregada, ella sempre esperava dreta devant el  portal…,ens ajudava a descarregar i s’enterava de tot el que dúiem.

         I tanmateix, mai se n’adonà d’una cosa que jo feia.   

:        Sempre que anava a Bujumbura o Gitega comprava una o dues botelles de whisky, i de tan en quan en duia per les monges natives.  Un dia estigué a punt de descobrir-ho.

Havia arribat de Gitega i duia dins una bossa dues botelles de whisky que la priora de les beneterezia m’havia comanat. Quan haguérem descarragat tot, vaig agafar la bossa que duia amagada dins al cotxe i anava cap a la meva habitació, però em demanaren una cosa i per a poder-la donar vaig amollar un moment la bossa devora la paret del menjador… i ja me tens na Fina cap a la bossa i demanar ”què hi ha dins aquesta bossa,,,?” Vaig pegà grapada a la bossa i li vaig dir:  “Bombes…¡”

         I tanmateix era “la madona”, encara que no pocs fèien la “seva” a les seves espatlles…. S’enfadava  molt perquè deia que els treballadors no l’obeïen, i no era sempre que no fessin el que manava sinó que   a vegades no entenien el seu kirundi.…..

Això sí,  anar a la Parròquia no era anar a Nyabikere, sinó  “anar kwa mama Josefina”.

         Lo d’en Nestor era una altra cosa. En  Nestor era un mushingantahe de debò, encara que aquest “titol” no acostumava dir-se molt per Nyabikere. Les paraules que més es sentien dir per la Parròquia eren

: genda kwa Nestori, o tugende kwa Nestori (ves a parlar amb en Nestor o anem a contar-ho a ne’n Nestor).

         En Nestor era un home llest i bo, vivia aprop de la Parròquia, era catequista però no era el director dels Catecumenats, perquè no era catequista diplomat. Tenia bona familia i es preocupava bé per  ella i molt més bé encara per la Parròquia i totes les seues feines i problemes, fossin del tipus que fossin. Tenia la bondat del hutu innocent i la vivor del tutsi bona persona, la qual cosa era molt a valorar perquè persones així anaven més aviat escasses.

         Quan un catequista no complia, ell procurava avisar-lo convenientment. Si una parella se volia casar i tenia problemes especials acudíem a ell perquè ens aconsellàs…. Si havíem de fer una llista de “pobres” ell la confeccionava en seny. Si volíem fer una “promoció agrícola” ell  cercava les persones més adequades de cada regió o sucursal per a donar-lis les llavors que teníem a repartir i vigilava el bon ús que d’aquestes feien.

         Sempre defensava els “pares” i si sentia coses, en que no hi estava d’acord la gent,  sabia informar-nos assenyadament.

 Si havíem d’arreglar qüestions amb les autoritats ens acompanyava  i ajudava  a dur-les  a bon port. Podia parlar clarament amb les monges natives tutsi i no li mancaven raons per advertir als hutu que anassin “alerta” quan ho trobava convenient. 

         Era hutu però semblava que tenia superat el problema ètnic i crec que, part damunt de tot, era un bon cristià.  Era un dels pocs catequistes que mai protestava ni et demanava “préstecs”, cosa força habitual entre els nostres catequistes.

        

         No vull dir que fos un “sant”, però sí que era un home just i bo. Una columna de pes dins la Parròquia de Nyabikere.

I vull afegir un altre bon detall.

 Un obsequi freqüent que fèiem als catequistes era regalar-lis un rellotge o vendre-lis rellotges a baix preu, i era freqüent també que la majoria venien després amb el problema que el rellotge no “marxava”…. l’havien manipulat i espanyat o fet mal bé.  En Nestor sabia arreglar els rellotges.